Investigacions recents han destapat que el rei emèrit Joan Carles I d’Espanya, i pare de l’actual rei Felip VI, va establir una xarxa d'estructures financeres opaques, basada en bancs i intermediaris suïssos, per tal de finançar un estil de vida sense comparació amb cap altre cap d'Estat d’Europa.

Aquesta informació, revelada gràcies al treball d’investigació dels mitjans de comunicació internacionals, assegura que els fons provenien, en gran part, de la fundació Zagatka, registrada oficialment a Vaduz (Liechtenstein), però creada a Ginebra el 2003 a través d’una empresa ginebrina que ja està implicada en escàndols de corrupció i blanqueig de capitals relacionats amb Espanya. El senyor Borbón y Borbón va ser un dels beneficiaris d’aquests actius, per valor d’uns 10 milions de dòlars americans.

L’antic rei també va recórrer a la fundació Lucum, una fundació registrada oficialment a Panamà que tenia un compte al banc Mirabaud de Ginebra el 2008. L'aleshores rei d'Espanya sembla que és l'únic beneficiari financer d'aquest compte bancari. Concretament, aquesta fundació sembla que va ser utilitzada pel senyor Borbón y Borbón per dipositar la suma d'uns 100 milions de dòlars americans, oficialment un 'regal' del rei Abdullah d'Aràbia Saudita. D'altra banda, el compte de la fundació també sembla que va rebre la suma d'1,9 milions de dòlars americans el 2010 com a 'donació' del rei de Bahrain, Hamad bin Isa al Jalifa.

Aquests fets han causat l’inici d’un procediment penal per part de la fiscalia de Ginebra, concretament per un “blanqueig de capitals qualificat” en què participen diverses figures properes al senyor Joan Carles I. També s’han iniciat els procediments per un cas de corrupció a Espanya davant l’Audiència Nacional, amb la sospita que els 100 milions de dòlars nord-americans rebuts per l'exmonarca haurien estat resultat d’una comissió pagada a canvi de la seva intervenció en l’adjudicació d’un contracte per construir una xarxa ferroviària a l’Aràbia Saudita.

Encara que s'hagi establert, gràcies al periodisme d'investigació i a la destacada tasca de la fiscalia de Ginebra, tots els indicis fan pensar que Joan Carles I podria disposar d'altres actius financers ocults als bancs de Suissa.

Després d'escàndols continuats i davant la pressió pública, l'exmonarca d'Espanya va abdicar el juny de 2014. El 2019 va anunciar públicament la seva retirada de totes les activitats institucionals. El març de 2020, el rei Felipe VI va reconèixer que coneixia les transaccions opaques de Juan Carlos de Borbón des de feia més d’un any, tot i que havia optat per ocultar aquesta informació de l’opinió pública. En la mateixa declaració, Felip VI va ordenar que es retiressin totes les atribucions de diners públics al seu pare.

Sobre l’existència d’un grau notablement alt de corrupció, l’últim informe del GRECO (Grup d’Estats contra la corrupció) publicat el 2019 ho va confirmar amb els següents termes:

“La corrupció és actualment un problema a Espanya, amb uns casos d’elevats perfils que sacsegen les principals institucions de l'Estat. Una decisió legal sobre la corrupció [que revela el caràcter generalitzat de la pràctica de la corrupció dins del partit amb majoria parlamentària en aquell moment] va ser invocada pels membres del parlament en un vot de censura que, per primera vegada en la història de la democràcia espanyola, va provocar la caiguda del govern el juny del 2018”.

A això, s’hi afegeix la sentència de la germana de l’actual rei d’Espanya, la Sra. Cristina de Borbón y Grécia, que l’obliga a pagar una multa de 136.000 euros, així com del seu marit, Iñaki Urdangarín, condemnat a 5 anys i 10 mesos de presó per malversació de fons públics, frau fiscal i tràfic d’influències.

El grau de corrupció a Espanya és notòriament alt, sobretot en l’entorn de la família reial.

L’ús d’estructures opaques ubicades en paradisos fiscals per contenir les massives quantitats de diners amassades per l’antic rei i el seu cercle proper, a falta d’evidències provades sobre el seu origen i el fet que el seu beneficiari financer ocupés el càrrec de cap de l’Estat, desperten fortes sospites que aquests béns poden haver estat obtinguts per l'exmonarca emprant la seva posició oficial per obtenir guanys personals.

Per tant, és molt probable que els fons ocults a Suïssa pel senyor Borbón y Borbón fossin obtinguts mitjançant vies corruptes.

Si creus que aquests assumptes tèrbols no poden quedar impunes, dóna el teu suport per denunciar la monarquia espanyola a Europa!